Jo competeixo - Manel

Quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen

I jo competeixo

Preneu seient, companys, parlarem de Bellesa

Uns la busquen en els primers brots de la Primavera

Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques

Surant en l’harmonia de les esferes

I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat

Van saber donar sense esperar rebre

O van saber tenir sense témer perdre…

Uns altres en l’interior d’una boca oberta

I sabeu què?

Estic molt d’acord amb tots ells

Estic molt d’acord amb tots ells

Jo coincideixo amb tots ells

I competeixo

Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla!

I ressona allà on vaig l’esclat insolent de les vostres rialles!

I puc sentir com esteu conveçuts que els cors, sota les camises

Us bateguen amb forces que el món desconeixia

Però, pobrets, ni sospiteu què està passant

Un bon amic us ho hauria hagut d’explicar

Vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres!

Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant

Per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals

Per concentrar l’atenció dels ulls, per tots els recursos naturals

Jo competeixo

Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l’ordre i jo

Que competeixo

I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar

explicant-vos

Que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho

Però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista

D’una gran nit, d’una gran vetllada i un gran rival, un especialista

Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens!

Que aquí no serveix tenir una dona bonica!

Que aquí es tracta d’estar disposat a entomar una bala!

Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen!

Què podreu deixar enrere quan calgui?

Què voldreu sacrificar a canvi?

Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?

Mirareu rient, doblant l’aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?

De debò que us quedareu per aquí?

Tindreu el coratge?

Jo, sabeu què?

Crec que, en el fons, sou bons nens

Sou bons xicots buscant una vida bona

I tard o d’hora voldreu aturar-vos

Jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes

O xiulareu cançons que uns tarats hauran

Escrit sobre les vostres gestes

I, amics, la destral de guerra mai s’enterra;

S’amaga en el calaix més elevat del menjador

Es lloga per hores, es ven al millor postor

Se li diu a un germà que te la guardi una temporada

Es dóna al museu de seguretat més relaxada

Però mai s’enterra, mai s’enterra

I s’esmola en la fosca

I s’esmola en la fosca

I s’esmola en la fosca

I de debò que em sap greu, però

Potser m’agraden les vostres festes!

Potser m’agrada el vostre estil!

Potser m’agraden les vostres feines!

Potser m’agraden els plans que feu per

l’estiu!

Potser m’agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres

companyes de pis!

Potser m’agraden els vostres somnis!

O potser no, potser he perdut l’interès

pel camí

Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós

Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó

M’apropo content, si cal aplaudint.

Sé picar una mà amb l’altra,

sé fer riure amb un acudit

Seré fill, amic, germà, company, veí de l’ascensor, amant, seré soci, seré fan…

Fins que un dia seré un desànim inesperat de l’esperit, una flaire a l’aire,

un ambient enrarit

El vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup

català revelació del 2008

L'àngel negre de l’insomni, el monstre sota el llit!

Seré un udol que us deixarà la sang congelada!

Seré un infart, seré una trucada de matinada!

Seré el gran savi que us explicarà

La lliçó d’amb qui es pot i amb qui no es pot jugar

I a hores d’ara ja no esperareu una celebració discreta

Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d’una lluita igualada però

Si us hi fixeu, porto el somriure de qui s’aguanta una riallada

Després capto l’atenció de qualsevol audiència

Fingeixo interès, adulo amb prudència

I narro el combat amb detalls, aturant-me

Deixant que la gent s’imagini la cara

Dels pobres valents que un dia arribaven

Com heu arribat vosaltres ara

Com heu arribat vosaltres ara

Com heu arribat vosaltres ara

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo, que competeixo

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo, que competeixo

Que quan la derrota és tan clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo competeixo

When defeat is certain, some hide, some capitulate

And I compete

Sit down, mates, we'll talk about Beauty

Some look for it in the first shoots of spring

Some swear to have seen it in mathematical formulas

Floating in the harmony of the spheres

And others found her one day, by chance

They knew how to give without waiting to receive

Or they knew how to have without fear of losing…

Others inside an open mouth

And you know what?

I agree with all of them

I agree with all of them

I agree with all of them

And I compete

I can see that you are beautifully armed for battle!

And that sounds like the insolent outburst of laughter!

And I can feel how you are convinced that hearts, under the shirts

They beat you with forces that the world did not know

But, poor thing, don't even suspect what's going on

A good friend should have told you

I defeated them much better before you!

To be the funniest of the dance, to be the sharpest and brightest

To make the comments deeper, to make the comments more mundane

To focus on all natural resources

I compete

When the defeat is huge, there are those who recognize the forces of order and me

That I compete

And we've seen that you have certain talents, it's true, and they educated you

explaining to you

That you are splendid, that you are special, and that it would be a crime not to take advantage of it

But I'm afraid the difference between a protagonist escapes you

A great night, a great evening and a great rival, a specialist

That this is not about being kind to children!

That it is useless to have a beautiful woman here!

That's the decent thing to do, and it should end there.

That this is about being the captain of a wrecked yacht!

What can you leave behind when needed?

What do you want to sacrifice in return?

Will you give everything you claim to your victory?

Will you be laughing out loud when your people start running?

Are you really going to stay here?

Will you have the courage?

Me, you know what?

I think you're basically good kids

You are good guys looking for a good life

And sooner or later you will want to stop

You will play cards with friends, rest, attend parties

Or you can whistle songs that some bastards will have

Written about your exploits

And, friends, the ax of war is never buried;

It is hidden in the top drawer of the dining room

It is rented by the hour, sold to the highest bidder

A brother is told to keep it for a season

It overlooks the most relaxed security museum

But never bury, never bury

And it gets sharper in the dark

And it gets sharper in the dark

And it gets sharper in the dark

And I'm really sorry, though

Maybe I like your party!

Maybe I like your style!

Maybe I like your work!

Maybe I like your plans

the summer!

Maybe I like your ladies, your sisters, yours

roommates!

Maybe I like your dreams!

Or maybe not, maybe I've lost interest

by the way

I come impatient and capricious, I know the tissues of your nervous system

Look where you step, fear the darkness, that I burst self-esteem as if they were soap

I approach happily, if necessary applauding.

I know how to clap one hand with the other,

I know how to make people laugh with a joke

I will be a son, friend, brother, partner, elevator neighbor, lover, partner, fan…

Until one day I will be an unexpected discouragement of the spirit, a flair in the air,

a rarefied atmosphere

The darkest wind that can give birth at night, the anger of the group's singer

Catalan revelation of 2008

The black angel of insomnia, the monster under the bed!

I will be a howl that will leave your blood frozen!

I'll be a heart attack, I'll be a morning call!

I will be the great sage who will tell you

The lesson of who can and can't play

And now you can't expect a discreet celebration

I look at it first with respect, as if I had enjoyed an even struggle

If you look closely, I can see the smile on my face

Then I get the attention of any audience

I pretend interest, I flatter with prudence

And I narrate the fight in detail, stopping

Letting people imagine their faces

Of the brave poor who one day arrived

How did you get here now?

How did you get here now?

How did you get here now?

That when the defeat is very clear there are those who look for a place elsewhere

And I, who compete

That when the defeat is very clear there are those who look for a place elsewhere

And I, who compete

That when the defeat is so clear there are those who seek a place elsewhere

And I compete