Formigues - Manel

Una hermosa plana

Tinguí per bressol

Com la vigatana

No en veu altra el sol

Jo fui la formiga

De son pla i garriga

Del mas oreneta

Del camp rossinyol

Vegí hermoses terres

Més d’una ciutat

M’enfilí a les serres

De l’alt Montserrat

Baixí a Barcelona

La perla amb què l’ona

Enriquí fa segles

L’antic Principat

A casa hi tinc formigues

Vaig trobar-les un matí

Sobre el marbre de la cuina

I cap producte les ha fet fugir

A l’esquerda d’on venien

Vaig flitar un verí mortal

I, al tapar-ho bé amb massilla

Van sortir per la pica del bany

Llavors amb un raig d’aigua les podia reduir

Van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí

En quedaven solitàries

I era quasi divertit:

Tan aviat les perdonava

Com les torturava entre dos dits

Però, amb els dies fent setmanes

Vaig sorprendre’n escamots

Al potos de la taula

Fent-se fortes dins d’uns albercocs

I ja no em va fer gràcia fregar en el menjador

Fileres platejades que es perdien pel balcó

I avui, en estirar-me

La foscor duia un brogit

Un silenci de formigues

Ha trencat la calma de la nit

El grapat a la mà dreta

És el que primer he notat

El grapat que s’enfilava

Per l’esquerra, el que m’ha preocupat

I he volgut incorporar-me

I ara estic aquí, ben dret

Els quadrats de gres rellisquen

El guix viu es menja la paret

Les sento com treballen, han pres el passadís

Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir

Els sobra l’energia, perseveren dins els nius

Me’n trec de les orelles, de la boca i els narius

A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí

Em falten al respecte, acabaran amb mi!

La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí

N’empasso moltes més de les que puc pair

A beautiful flat

He had a cradle

Like the vigatana

The sun sees no other

I was the ant

Of his flat and garrigue

Of the swallow

From the nightingale field

I saw beautiful lands

More than one city

I climbed the mountains

From the high Montserrat

I went down to Barcelona

The pearl with which the wave

Enriched centuries ago

The old Principality

I have ants at home

I found them one morning

On the kitchen marble

And no product has made them run away

Where they came from

I leaked a deadly poison

And, by covering it well with putty

They went out of the bathroom sink

Then with a splash of water I could reduce them

They lost everything in a whirlwind

They were left alone

And it was almost fun:

As soon as he forgave them

How he tortured them between two fingers

But with the days making weeks

I was shocked

In the pots of the table

Growing up in apricots

And I no longer enjoyed scrubbing in the dining room

Silver rows that were lost on the balcony

And today, when I stretch

The darkness was buzzing

A silence of ants

It has broken the calm of the night

The handful in the right hand

That's what I noticed first

The handful climbing

On the left, what worried me

And I wanted to join

And now I'm right here

The stoneware squares slip

Live plaster eats away at the wall

I feel them working, they've taken the aisle

They have locked the door, they will not let me out

They have enough energy, they persevere in the nests

I take it out of my ears, mouth and nostrils

I have ants at home, they showed up one morning

I miss them, they will kill me!

Logic does not deceive, Science brings us here

I swallow a lot more than I can bear