Aniversari - Manel

Els llums s’han apagat, han tret el pastís.

Aplaudien els pares, els tiets i els amics,

tots alhora, agrupats en un únic crit:

que demane un desig,

que demane un desig,

que demane un desig,

que demane un desig.

I tu, nerviosa,

com sempre que et toca ser en centre d’atenció,

has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador

Un segón, dos segons, tres segons, quatre… i cinc

Els teus ulls que bancaven buscant un desig

les espelmes cremaven i alguns dels amics t’enfocaven amb càmares de retratar

una veu comenta: que guapa està

i jo en el fons m’acabava el culet de la copa

decidit a trobar un raconet adecuat

per fer-me petit petit,

del tamany de una mosca

del tamany de un mosquit

Per un cop empetitit sota els tamporets

i la taula allargada pels dos caballets

fent-me pas amb prudència per un entramat

de sabates d’hivern i confeti axafat

i has brindat maleint la llargada dels meus nous passeigs

i amagar-me entre un tap de suro i la pared

just abans que no em menje el collons de gatet

i escalar les cenefes del teu vestit

i falcar el peu esquerre en un descosit

i arribar-te a la espatlla

i seure en un botó

i agafar un pel solt

amb un sol tiró

enganxar-te un cabell

i impulsar-me en un últim salt final

i saber el teu desig travesant la pared del llagrimal

Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap

i ja dins del desig veure si ha ha bon ambient

repartir unes targetes

ser amable amb la gent

i amb maneres de jove discret i educat

presentar els meus respectes a la autoritat

escoltant amb atenció batalletes curioses als mes vells

fent-me fotos gracioses amb altres il.

lustres viatgers

i amb un home amb corbata que no se qui es

i en un núvol de somnis que tens a l’abast

i altres que ho sent-ho pero ja mai viuràs

detectar un caminet que m’anyunye del grup

o una ombreta tranquila on desapercebut

estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant

el plaer indescriptible que es estar amb tu avui que et fas gran

mentres fora de l’ull les espelmes es van apagant.

The lights went out, they took out the cake.

Parents, aunts and friends applauded,

all at once, grouped in a single cry:

to ask for a wish,

to ask for a wish,

to ask for a wish,

that asks for a wish.

And you, nervous,

as always when it comes to being in the spotlight,

you fixed your eyes on an inaccurate point on the cheekbone

One second, two seconds, three seconds, four… and five

Your eyes that were benching looking for a wish

the candles were burning and some of your friends were focusing on you with cameras

a voice says: how beautiful she is

and I was running out of coffee

determined to find a suitable nook

to make me small,

the size of a fly

the size of a mosquito

For a small blow under the pads

and the table elongated by the two easels

cautiously making my way through a lattice

of winter shoes and crushed confetti

and you toasted cursing the length of my new walks

and hide between a cork and the wall

just before I eat the kitten ass

and climb the edges of your dress

and wedge his left foot into a slump

and get on your shoulder

and sit on a button

and grab a loose hair

with a single pull

stick your hair out

and propel me on one last final leap

and know your desire through the teardrop wall

Now a foot, now an arm, now the torso, now the head

and already within the desire to see if there is a good atmosphere

hand out some cards

be kind to people

and with discreet and polite youthful manners

submit my respects to the authority

listening intently to curious battles with the elders

taking funny photos of me with others il.

traveling chandeliers

and with a man in a tie who doesn't know who he is

and in a cloud of dreams at your fingertips

and others who feel it but will never live again

spot a path that annoys me from the group

or a quiet shade where unnoticed

lie down for a while and finally relax celebrating

the indescribable pleasure of being with you today as you grow up

while out of the eye the candles go out.