Si arrribeu - Lluís Llach

Si arribeu en la vida

Més lluny d’on pugui arribar

Moriré molt gelós

Del que m’hàgiu avançat

Que no em sabré resignar

A no ser el millor vianant

L’atleta més fornit

I el més frondós amant

I no em vulgueu consolar

Només digueu-me, si de cas

Tot allò que hàgiu vist

I jo no podré mirar:

La fondària dels rius

Que els meus peus no mullaran

La fragància del cos que no podré estimar

La immensitat d’un cel

En el qual mai no he volat

Les espurnes d’un foc

Que no m’hauran cremat

Les barques que a la mar

No podré amarinar

No em doneu consol

No em sabré consolar

I perquè sé que vosaltres

Anireu més lluny que jo

Estic gelós i content

Molt gelós i content

De la sort que heu tingut

De la sort que tindreu

Que tanmateix sé que mai

No he estat fornit atleta

Ni tan sols digne amant

Només un vianant

If you come into life

Far from where you can go

I will die very jealous

From what I've come up with

That I will not know how to resign

Not to be the best pedestrian

The strongest athlete

And the most leafy lover

And you don't want to comfort me

Just tell me, just in case

Everything you've seen

And I can't look:

The depth of the rivers

That my feet will not get wet

The fragrance of the body that I will not be able to love

The immensity of a sky

In which I have never flown

The sparks of a fire

That they won't burn me

The boats that at sea

I will not be able to marinate

Don't give me consolation

I will not know how to console myself

And because I know you

You will go further than me

I am jealous and happy

Very jealous and happy

How lucky you are

How lucky you are

However, I know that never

I have not been a good athlete

Not even a worthy lover

Only one pedestrian