I si canto trist - Lluís Llach

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m’agrada els somrís

d’un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l’han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d’ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m’estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

I do not love fear, nor do I want it for tomorrow,

I don't want it for today, nor as a souvenir;

I like smiles

of a child by the sea

and his eyes like a burst of illusions.

I sing sadly

it's because I can't

erase fear

from my poor eyes.

I don't love death

not even his icy step,

I don't want it for today, nor as a souvenir;

that I like the beat of that heart that, fighting,

gives life to death

to which he has been condemned.

I sing sadly

it's because I can't

forget death

of unknown comrades.

I don’t love my singing, because I know they’ve kept quiet

so many mouths, so many cries, telling the truth;

that I love singing

of the street people

with the force of words

rooted in reason.

I sing sadly

is to remember

which is not the case

for so many years.