Campanades a Morts - Lluís Llach

Campanades a morts

Fan un crit per la guerra

Dels tres fills que han perdut

Les tres campanes negres

I el poble es recull

Quan el lament s’acosta

Ja són tres penes més

Que hem de dur a la memòria

Campanades a morts

Per les tres boques closes

Ai d’aquell trobador

Que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l’alè

D’aquests cossos tan joves

Sense cap més tresor

Que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides

Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

I que en la mort us persegueixin les nostres memòries

Campanades a morts

Fan un crit per la guerra

Dels tres fills que han perdut

Les tres campanes negres

II

Obriu-me el ventre

Pel seu repòs

Dels meus jardins

Porteu les millors flors

Per aquests homes

Caveu-me fons

I en el meu cos

Hi graveu el seu nom

Que cap oratge

Desvetllí el son

D’aquells que han mort

Sense tenir el cap cot

III

Disset anys només

I tu tan vell;

Gelós de la llum dels seus ulls

Has volgut tancar ses parpelles

Però no podràs, que tots guardem aquesta llum

I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

Disset anys només

I tu tan vell;

Envejós de tan jove bellesa

Has volgut esquinçar els seus membres

Però no podràs, que del seu cos tenim record

I cada nit aprendrem a estimar-lo

Disset anys només

I tu tan vell;

Impotent per l’amor que ell tenia

Li has donat la mort per companya

Però no podràs, que per allò que ell va estimar

El nostres cos sempre estarà en primavera

Disset anys només

I tu tan vell;

Envejós de tan jove bellesa

Has volgut esquinçar els seus membres

Però no podràs, que tots guardem aquesta llum

I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

IV

La misèria esdevingué poeta

I escrigué en els camps

En forma de trinxeres

I els homes anaren cap a elles

Cadascú fou un mot

Del victoriós poema

Dead bells

They shout for war

Of the three children they have lost

The three black bells

And the people gather

When mourning comes

There are already three more sentences

That we must remember

Dead bells

For the three closed mouths

Woe to that troubadour

Forget the three notes!

Who's out of breath?

Of such young bodies

Without any more treasure

What is the reason for those who cry?

Assassins of reasons, of lives

May you never rest on any of your days

And may our memories haunt you in death

Dead bells

They shout for war

Of the three children they have lost

The three black bells

II

Open my belly

For his rest

From my gardens

Bring the best flowers

For these men

Dig me deep

And in my body

Record your name on it

What a storm

He awoke to sleep

Of those who have died

Without having a head bend

III

Seventeen years only

And you are so old;

Jealous of the light in his eyes

You wanted to close your eyelids

But you can't, we all keep that light

And our eyes will be flashing for your evenings

Seventeen years only

And you are so old;

Envious of such a young beauty

You wanted to rip your limbs apart

But you can't, we have memories of his body

And every night we will learn to love him

Seventeen years only

And you are so old;

Helpless for the love he had

You killed her as a companion

But you can't, that's what he loved

Our body will always be in the spring

Seventeen years only

And you are so old;

Envious of such a young beauty

You wanted to rip your limbs apart

But you can't, we all keep that light

And our eyes will be flashing for your evenings

IV

Misery became a poet

And he wrote in the fields

In the form of trenches

And the men went to them

Each was a word

From the victorious poem