Despertar - Lluís Llach

Obrir els finestrons i esperar un nou dia

I trobar altre cop entelats els vidres

Com aquests meus ulls, que sovint obliden

Que encara hi ha llum per a adreçar la vida

I el pas del temps, hores repetides

Va llaurant la pell cada cop menys lliure

Sense guanyar res, perdre un tros de vida

I anar cap al llit fent veure que es somnia

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina

I aquesta cadira coixa i atrotinada

Els vells finestrons i la llarga escala

Són la gran mentida, perdre l’esperança

Per això m’aixeco ara que puc encara

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina

Open the windows and wait for a new day

And find the glass clouded again

Like those eyes of mine, which I often forget

That there is still light to direct life

And the passage of time, repeated hours

He is plowing his skin less and less freely

Without gaining anything, you lose a piece of life

And go to bed pretending to dream

I have to erase the nights of rage and weakness

I have to get rid of the thought that we always have to lose

Look far beyond this thick fog

I have to learn to fight without tools

And that lame, squat chair

The old windows and the long staircase

It's a big lie, a loss of hope

That’s why I get up now that I can still

I have to erase the nights of rage and weakness

I have to get rid of the thought that we always have to lose

Look far beyond this thick fog

I have to learn to fight without tools