El jorn dels miserables - Lluís Llach

Que poques paraules tinc,

i les que us dic són tan gastades.

Caldrà buscar nous camins

on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;

tants de cops l’he malmenada.

La vull tota per demà,

quan la gesta portí l’alba.

Quanta ràbia que tinc,

potser cal ser gos des d’ara;

quanta ràbia que tinc

i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,

i potser caldrà deixar-la,

que no sigui que esperar

ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc

sota els peus damunt l’espatlla,

i la vull guardar amb mi fins al jorn dels miserables.

I have few words,

and the ones I tell you are so worn out.

We will have to look for new paths

where words are not needed.

How little strength I have;

I've beaten her so many times.

I want it all for tomorrow,

when the feat dawned.

How angry I am,

maybe you should be a dog now;

how angry I am

and I don't want to forget it.

What little hope I have,

and you may have to leave it,

other than to wait

take us further away from the acts.

How much misery I have

underfoot on the shoulder,

and I want to keep it with me until the day of the wretched.