La Vida Sense Tu - Obrint Pas

La vida és un matí de cada dia

quan et passava a recollir

una caputxa negra, texans amples

un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia

on agitàvem el demà,

un sol roig colant-se a l’assemblea

apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria

al teu pis d’estudiants,

quatre espelmes grogues a la cuina

ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia

quan pujàvem al terrat

una cançò d’Extremo, roba estesa

València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure

cridar al vent, sentir-nos lliures

la vida és desitjar tornar a nàixer

córrer tot sol, sentir-te créixer

la vida és el fred tallant les cares

i una llàgrima incendiant les galtes

la vida és entendre que he d’aprendre

aprendre a viure

la vida sense tu.

La vida és mossegar la fruita dolça

a les escales de Mercat Central

pujar per Cavallers fins la Valldigna

fumar oblits, cantar a crits.

La vida és una casa enderrocada

creuant les Torres de Serrans

«Amor, humor, respecte"a la façana

foc i metralla a les nostres mans.

La vida és agafar el primer tranvia

del Pont de Fusta al Cabanyal

una ciutat taronja a les finestres

un món en guerra als ulls cansats.

La vida és una barca abandonada

que vam trobar davant del mar

sentir-nos com dos nàufrags a la platja

l'últim cop que em vas besar.

Life is an everyday morning

when I happened to pick you up

a black hood, wide jeans

a faded mural.

Life is a class in Philology

where we were shaking tomorrow,

a red sun creeping into the assembly

dirty notes, golden hair.

Life is a Thursday that would end

in your student flat,

four yellow candles in the kitchen

naked shadows, broken plates.

Life is a blue sky around noon

when we went up to the roof

an Extreme song, clothes spread

Valencia between white sheets.

Life is about closing your eyes, laughing again

shouting in the wind, feeling free

life is about wanting to be born again

run all alone, feel yourself grow

life is cold cutting faces

and a tear burning in her cheeks

life is about understanding what I need to learn

learn to live

life without you.

Life is biting into sweet fruit

on the steps of Central Market

go up Cavallers to Valldigna

smoking forgetfulness, singing out loud.

Life is a demolished house

crossing the Torres de Serrans

"Love, humor, respect" on the facade

fire and shrapnel in our hands.

Life is taking the first tram

from the Pont de Fusta to the Cabanyal

an orange city in the windows

a world at war with tired eyes.

Life is an abandoned boat

which we found in front of the sea

feel like two shipwrecked people on the beach

the last time you kissed me.