Ara - Obrint Pas

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i

La incertesa desfà caminars l’esperança sembla

Enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt

Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple

Futurs immediats és el pànic, l’olor a dolor el

Que et sembla sentir, el que et sembla palpar

No, no pot ser, quan de temps haurem d’esperar més

No, no pots més i saps que tot depèn de tu mateix

Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor

Engoleix els teus mars les mirades semblen no

Trobar-se perdudes als límits on hem arribat

I quan corres i crides al vent i les llàgrimes

Omplen de fred els estels és la ràbia, l’odi i

La tristesa les que et fan sentir tantes

Voltes rebel…

No, no pot ser…

When anger is what guides my steps and

Uncertainty unravels hope

Demolish yourself behind the days of fighting and asphalt

When gray is the only color you draw and fill

The immediate future is panic, the smell of pain

What you seem to feel, what you seem to feel

No, it can't be, when we have to wait longer

No, you can't do it anymore and you know it's all up to you

When rain transforms landscapes and darkness

Swallow your seas the looks seem no

Finding ourselves lost in the limits we have reached

And when you run and scream in the wind and tears

The stars are filled with cold, anger, hatred and

The sadness that makes you feel so much

Rebellious times

No, it can't be