Ningú - Els Pets

Ningú escolta els vells

Ni el seu parlar feixuc

I en els bancs de les places resten orfes

Paraules que encara no han dit

Manllevades per veus ordinàries

Que les despullen de sentit

Ningú escolta el clam

Ni el seu dolor sofert

D’un llenguatge de mots i esperances

Que algun cretí creu obsolet

Abdiquem mesells a l’esclavatge

I així els hi lliurem el dret

Ningú escolta el so

Ni el seu silenci sord

I els carrers corren plens de la cridòria

Empudegant-ho quasi tot

Refugiats de nou en la memòria

A resguard de l'últim tro

Ningú no escolta els vells

Ningú escolta el clam

Ningú escolta el so

Ningú escolta el món

Ningú escolta ningú

Nobody listens to old people

Nor his flippant talk

And on the benches in the squares, orphans remain

Words they haven't said yet

Borrowed by ordinary voices

That they are stripped of their meaning

No one hears the cry

Nor his pain suffered

From a language of words and hopes

That some cretin thinks obsolete

We renounce slavery

And so we give them the right

No one hears the sound

Nor his deafening silence

And the streets run full of shouting

Embuding almost everything

Refugees again in the memory

In protection from the last thunder

Nobody listens to old people

No one hears the cry

No one hears the sound

Nobody listens to the world

No one listens to anyone