Gent Gran - Els Pets

Asseguda al costat d’un llit estrany ella es mira

D’una capsa cansada de guardar fotografies

Les mirades d’uns nens que riuen, ben aferrats

A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar

Cap al tard quan baix van arribant les visites

Ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues

El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;

La petita amb tanta canalla no té temps

Gent gran

Procura no fer nosa

Tirant amb poca cosa

Els reis els portaran per Nadal

Reuma i soledat com cada any

Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles

Pensa que necessita més petons i menys pastilles

En veu alta recorda coses i parla amb ell

Que l’escolta des de la vall del riu vermell

Gent gran

Procura no fer nosa

Tirant amb poca cosa

Els reis els portaran per Nadal

Reuma i soledat com cada any

Sitting next to a strange bed she looks at herself

From a box tired of storing photographs

The looks of laughing children, tightly clinging

A woman with the following face is familiar to him

Towards the evening when the visits are arriving

She turns up the radio and acts like she has friends

The eldest son was calling her, but now she is not there;

The little girl with such a scoundrel has no time

Seniors

Try not to make noise

Pulling with little

Kings will wear them for Christmas

Rheumatism and loneliness like every year

Frustrated because I can't find the sneakers anywhere

He thinks he needs more kisses and less pills

Remember things out loud and talk to him

That he hears it from the valley of the red river

Seniors

Try not to make noise

Pulling with little

Kings will wear them for Christmas

Rheumatism and loneliness like every year