Veritat - L'Ham de Foc

Fondària de pouet que no és abisme

Pel què viatge cada nit com si fos un conte

I és un conte i jo soc l’Alícia… sense meravella

Ja no porte trenes, m’allarguí la falda

No compte ovelles per a dormir, ni àngel ja em guarda

Ni vaixell de pètals que guia l’home amb ulls de flor

És que han vingut per mi els antics navigants de somnis

Dels que viatgen pels miralls amb vol de colomes

I d’un bot alcance la Lluna i hi plante un jardí

De camèlies i violetes que canten a cor

Arbres davallen del cel a la terra i plouen les aus de les branques

Camine sola i desitge oir una veu que em clame:

«Amor meu, estàs de tornada.

Vens per sempre, ho sé »

Well depth that is not abyss

So I travel every night as if it were a story

And it's a story and I'm Alice… no wonder

I don't wear braids anymore, I stretched my skirt

I don't count sheep for sleeping, nor does an angel keep me

Not a ship of petals guiding man with flowery eyes

It's just that the old dream navigators have come for me

Of those who travel through the mirrors with the flight of doves

And in one fell swoop he reached the moon and planted a garden

Of camellias and violets that sing to the heart

Trees descend from the sky to the ground and the birds of the branches rain

Walk alone and want to hear a voice calling to me:

"My love, you're back.

You come forever, I know »