Foc - Ebri Knight

Des de les mines tristes a ciutats de carbó

Ens han cremat els llibres i ens han clavat la por

Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys

Amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans

Hem fet caure nissagues, hem escalfat l’hivern

I amb torxes i fogueres hem fet glaçar l’infern

Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits

Xiulant les guillotines als carrers de París

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!

El pa que no teníem el vam prendre dels rics

Vam prendre Barcelona l’estiu del trenta-sis

I dels crits de la selva als xiscles de l’oblit

Totes les veus gemeguen;

ha començat la nit

Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors

I ara enmig de les cendres veuran com creixen flors

El nostre món desperta, desperta el nostre món

I entre reixes que cauen, el seu pitjor malson

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!

Creuant deserts, creuant fronteres

Creuant el mar, creuant el mar

Creuant el cel, creuant tempestes

Creuant el mar, creuant el mar

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!

From sad mines to coal cities

They have burned our books and scared us

We have walked for centuries, we have sailed for years

With sand in his shoes and stones in his hands

We've been drowning, we've warmed the winter

And with torches and bonfires, we froze hell

We took the Bastille with our wounded

Whistling guillotines in the streets of Paris

Villages are rising, neighborhoods are waking up

And at midnight they make the sun rise

You hear the call clear, your wound burns

Your life is at stake.

Take a breath and shout: fire!

The bread we did not have we took from the rich

We took Barcelona in the summer of 1936

And from the cries of the jungle to the screams of oblivion

All voices moan;

the night has begun

They sowed misery in us, they sowed terror in us

And now in the midst of the ashes they will see flowers grow

Our world awakens, awakens our world

And between falling bars, his worst nightmare

Villages are rising, neighborhoods are waking up

And at midnight they make the sun rise

You hear the call clear, your wound burns

Your life is at stake.

Take a breath and shout: fire!

Crossing deserts, crossing borders

Crossing the sea, crossing the sea

Crossing the sky, crossing storms

Crossing the sea, crossing the sea

Villages are rising, neighborhoods are waking up

And at midnight they make the sun rise

You hear the call clear, your wound burns

Your life is at stake.

Take a breath and shout: fire!