Conte Medieval - Ebri Knight

Temps era temps hi havia

En uns poblet medieval

Un baró de mala jeia

Que a tothom volia mal

Amb carrossa d’or i plata

Passejava tot superb

Pel seu poble que moria

D’esquifit i famolenc

Xics i grans, mig morts de gana

Li sortien al seu pas

Demanant-li amb ulls plorosos

Que tingués d’ells pietat

Però ell somreia

I burleta, els cridava amb veu de tro:

A pencar, males abelles

Necessito molt més or

Els diumenges a la tarda

Organitzava un gran joc:

«Vilatans, vinga, a la festa

A la festa de la mort

Vull setze joves per banda

Amb espases i garrots

A fer d’escacs a la plaça

I que guanyin els més forts»

Xics i grans mig morts de pena

Li sortien al seu pas

Demanant-li amb ulls plorosos

Que tingués d’ells pietat

Però ell somreia

I burleta els cridava amb veu de tro:

«A jugar, vatua l’olla

Que a mi m’agrada aquest joc!»

Un joglar passà pel poble

Avançada la tardor

Que amb senzilla veu cantava

I així deia la cançó:

«Ai del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor

Si vol pau que sigui justa

L’haurà de guanyar amb suor»

Xics i grans tots l’escoltaven

Li donaven la raó

Els naixia l’esperança

Van anar a trobar el baró

Però ell somreia i burleta

Els cridava amb veu de tro:

«Us faré tallar una orella

Si escolteu el trobador»

Els vilatans es negaren

A pagar més els tributs

A palau armats anaren

I parlaren sense embuts:

«No et volem per baró nostre

No et volem, vés-te'n d’aquí

Que si et quedes, ai de tu!

A la forca has de morir.»

Xics i grans tots a la una

Li cantaven la cançó:

«Ai, del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor»

I ell callava i de ràbia

Se li corsecava el cor

Mentre el poble repetia

La cançó del trobador:

«Ai, del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor

Si vol pau que sigui justa

L’haurà de guanyar amb suor»

Time was time there

In a medieval village

A bad baron

That he wanted everyone wrong

With gold and silver float

Everything was superb

For his dying people

Disgusting and hungry

Young and old, half starving

They came out to him

Asking him with teary eyes

Have mercy on them

But he was smiling

And mockingly, he called to them in a thunderous voice:

To penny, bad bees

I need a lot more gold

Sunday afternoons

He organized a great game:

“Villagers, come to the party

At the feast of death

I want sixteen young people per side

With swords and clubs

Chess in the square

And let the strongest win »

Young and old half-dead

They came out to him

Asking him with teary eyes

Have mercy on them

But he was smiling

And mockingly he called to them in a thunderous voice:

"It simply came to our notice then

I love this game! ”

A minstrel passed through the village

Late autumn

That he sang with a simple voice

And so the song said:

“Woe to the people, woe to the village

That he has a thief by lord

If you want peace be fair

You have to win it with sweat. "

Everyone, young and old, listened to him

They were right

Hope was born for them

They went to find the baron

But he was smiling and mocking

He called to them in a thunderous voice:

“I’ll make you cut off an ear

If you listen to the troubadour »

The villagers refused

To pay more taxes

They went to the palace armed

And they spoke bluntly:

"We don't want you for our baron

We don't want you, get out of here

What if you stay, woe to you!

You have to die by hanging. ”

Young and old all at one

They sang the song to him:

“Alas, from the village, alas from the village

Who has a thief for sir »

And he was silent and angry

Her heart was pounding

While the people repeated

The troubadour's song:

“Alas, from the village, alas from the village

That he has a thief by lord

If you want peace be fair

You have to win it with sweat. "