Corrandes D´Exili - Sílvia Pérez Cruz

Una nit de lluna plena

Tramuntàrem la carena

Lentament, sense dir res…

Si la lluna feia el ple

També el féu la nostra pena

L’estimada m’acompanya

De pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

Que han trobat a la muntanya)

Perquè ens perdoni la guerra

Que l’ensagna, que l’esguerra

Abans de passar la ratlla

M’ajec i beso la terra

I l’acarona amb l’espatlla

A Catalunya deixí

El dia de ma partida

Mitja vida condormida;

L’altra meitat vingué amb mi

Per no deixar-me sens vida

Avui en terres de França

I demà més lluny potser

No em moriré d’enyorança

Ans d’enyorança viuré

En ma terra del Vallès

Tres turons fan una serra

Quatre pins un bosc espès

Cinc quarteres massa terra

«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala

L’ermita dalt del pujol;

I a la plana un tenderol

Que batega com una ala

Una esperança desfeta

Una recança infinita

I una pàtria tan petita

Que la somio completa

A full moon night

We climbed the ridge

Slowly, without saying anything…

If the moon was full

So did our pity

My sweetheart is with me

Brown skin and serious air

(as a Virgin Mary

They have found in the mountains)

May the war forgive us

Let him bleed, let him fight

Before crossing the line

I lie down and kiss the ground

And he caresses her shoulder

I left Catalonia

The day of my departure

Sleeping half-life;

The other half came with me

Not to leave me lifeless

Today in the lands of France

And tomorrow further perhaps

I will not die of longing

I will live years of longing

In my land of the Vallès

Three hills make a mountain range

Four pines a thick forest

Five quarters too much land

"Like the Vallés, there is nothing."

Let the pines encircle the cove

The hermitage on top of the hill;

And on the plain a tenderol

That flutters like a wing

A broken hope

An infinite reluctance

And such a small homeland

That complete dream