Marta - Joan Manuel Serrat

La remor del mar a l’alba

I una platja plena d’algues

Que aniran assecant-se al sol

El gust salat de les roques

I el vol tranquil de les poques

Gavines que entren al port

Les barques que al matí tornen

Les xarxes que en el moll dormen

I ells vells carrers empedrats

L’església humil i menuda

I entre la boira, perduda

Llunyana y grisa, la ciutat

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

Les blanques cases del poble

I l’home vell que canta cobles

Mentre va venent el peix

I la dona que amb desgana

Mou entre ses mans la llana

Qui sabrà què és el que teix

El castell, l’illa petita

La cova, el far i l’ermita

I els amics d’un altre temps

I el rellotge que no corre

I aquests infants que a la sorra

Han trobat el seu carrer

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

Les hores buides que passen

I el camí que em torna a casa

Després de molt caminar

Cada moble i cada llibre

Cada racó on junts vam viure

Moments com ningú no sap

Les meves mans i els meus llavis

Que del seu gust viuen àvids

I no poden oblidar

Les llargues nits sense lluna

Les ones i cadascuna

De les llums que hi ha en el mar

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

The murmur of the sea at dawn

And a beach full of algae

That they will be drying in the sun

The salty taste of the rocks

And the quiet flight of the few

Seagulls entering the port

The boats that return in the morning

The nets that sleep on the dock

And they old cobbled streets

The humble and small church

And in the mist, lost

Far and gray, the city

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

The white houses of the village

And the old man singing songs

While selling the fish

And the woman who reluctantly

He moves the wool in his hands

Who will know what he is weaving

The castle, the small island

The cave, the lighthouse and the hermitage

And friends from another time

And the clock that doesn’t run

And these kids that in the sand

They have found their way

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

The empty hours that pass

And the way back home

After a long walk

Every piece of furniture and every book

Every corner where we lived together

Moments like no one knows

My hands and my lips

That of his taste live avid

And they can't forget

Long moonless nights

The waves and each

From the lights in the sea

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da