Ciutat Tràgica - Foscor

Res no sembla ser refugi

Rau en l’ombra que no fugi

Riu l’espectre que arracona

Rol de víctima reclosa

Rar el dia que desperto

Ric de joia i no m’assento

Ras i curt com tot final

Reu a un lloc tan irreal

Desperto entre dos marges

Enfrontant-me com un fill

A un pare amb la mà alçada crido

Que lliure busco viure

A la tràgica ciutat

On riure no és un dret

És una sort d’aquell que arrisca

Ara rai, quan sento fàstic

Surt la rauxa, no decau

Ara rai, com tot lloc mòrbid

Pot ser bo, un bonic cau

Nothing seems to be a refuge

It lies in the shadow that it does not escape

He laughs at the ghost in the corner

Role of recluse victim

Rare the day I wake up

Rich in joy and not seated

Flat and short as the end

He laughs at such an unreal place

Awakening between two margins

Facing me like a child

To a father with a raised hand I call

How free I seek to live

In the tragic city

Where laughter is not a right

It's a risky one

Now rai, when I feel disgusted

The rash comes out, it doesn't decay

Now rai, like every morbid place

It can be good, a nice lair