L'hivern Per a Les Muses - Foscor

S’obren portes, es trenquen vides enlacades

Senten por d’esser estimades

Ombres sense, aquella negra flama d'ànsia

Que vers el temps es torna gràcia

El pes del fum recau en mi…

Al llarg de tardes buides on les fulles xiuxiuejen

El seu cos nu d’aspre sentir…

És musa per la rauxa, un fred roent que el seny rebaixa

I son…

Buida’t jove, pren la corba dolca

Pren-me tendre, fruir el dolor no és massa

Xiscla, gemega, la carn si és freda

Mostra la resta, és l’hivern que el goig reclama

Forcant l’esclat de joia

És la forma de mirar-me que em gela

Sencera la musa em cerca

Blancs paissatges que dominen el sexe

Quan s’esboca la mort

Doors open, broken lives are broken

They are afraid of being loved

Shadows without, that black flame of longing

That over time it becomes funny

The weight of the smoke falls on me…

Throughout empty afternoons where the leaves whisper

Her naked body is hard to feel…

She is a muse for the rage, a red-hot cold that sanity lowers

I am

Empty young man, take the sweet curve

Take me tender, enjoy the pain is not too much

Scream, moan, meat if it's cold

Show the rest, it's the winter that joy demands

Forcing a burst of joy

It’s the way I look that freezes me

The whole muse is looking for me

White landscapes that dominate sex

When death strikes