La memòria de les mans - Txarango

Deixo anar aquesta cançó

Perquè el vent la porti lluny

Perquè apropi un tros de món

A la cala dels teus ulls

És plena de pobles vells

D’enyorances i records

Perquè t’inundi el cor, com un estol d’ocells

Si un dia sents cantar-la a prop

Vam sortir una nit per navegar

Vam deixar les pors en una platja

Presos del desig: els cossos enllunats

Amb el vaivé de les onades

Resseguint la teva pell de sal

Vius com un estiu salvatge

Presos del verí: els cossos enyorats

A la memòria de les mans

Ja fa molt d’aquell estiu

Qui sap on t’ha dut el món

Si també somrius per dins

Quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist

El teu llit es un vaixell

Resseguint els mars de la meva pell

Aixoplugant-nos de l’oblit

I let go of this song

So that the wind blows her away

Because it brings a piece of the world closer

In the cove of your eyes

It is full of old villages

Of longings and memories

Because it floods your heart like a flock of birds

If one day you hear her singing nearby

We went out one night to sail

We left our fears on a beach

Prisoners of desire: distant bodies

With the sway of the waves

Tracing your skin with salt

Live like a wild summer

Prisoners of poison: longed-for bodies

In the memory of the hands

It's been a long time since that summer

Who knows where the world has taken you

If you also smile inside

When you deepen your memories

If at night you sing sad

Your bed is a ship

Tracing the seas of my skin

Sheltering us from oblivion