Octubre Dolç - Raimon

Octubre dolç encenia colors

Que lentament escampava a l’atzar

Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers

Rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells

Un vent petit feia moure el fullam

Un so suau omplia l’aire clar

Mòrbida llum envelava el matí

Com oblidar aquell moment de goig?

Recorde bé la llunyana remor

Petjada breu de vida de ciutat

Clos de l’engany del tràfec dels humans

Coixí callat d’aquella hora i del lloc

Jo passejant gaudia del bon temps

Ben acordat amb tot el meu entorn

Passat, futur no eren gens presents

L’instant que fuig feia el meu viure ple

Vaig sentir veus gairebé al meu costat

L'última part d’un diàleg més llarg

-Vine-te'n amb mi

No et faré res que no vulguis que et faci

-No

-Per què?

-Perquè no et conec prou encara

-Pot ser una manera de coneixe’m més

Vine-te'n amb mi

No et faré res que no vulguis que et faci

-Jo sóc molt jove i tinc molt de temps

-Però jo no tic temps.

Ja el temps

Em té a mi

Vine-te'n amb mi.

On tu vulguis

Amb mi

-Les meves mans troben gust

Acariciant els teus cabells

-Que ja blanquegen

-Els teus ulls tenen mirades

De sorpresa i desig

Són mirades de nen

-Et doblo l’edat

-Beses amb força i tendresa alhora

-Els teus pits són petits i plens

La teva pell és raïm

-Sembles molt net

I m’agrada l’olor del teu cos

M’abraces i t’abraço

Aquí recolzats a la soca de l’arbre

Hem de semblar una estranya parella

-Vine-te'n amb mi

No et faré res que no vulguis que et faci

-No.

No et conec prou, ja t’ho he dit

Es fa tard

Me n’haig d’anar

-No encara.

Queda’t

-Adéu

-Adéu, dolcesa i joventut

Els teus ulls tenen el color

Que el sol del matí desa

Entre les branques més altes dels arbres

-Adéu, home

-Adéu, noia

No hagués pogut, ni vull, treure’m dels ulls

Tots els colors dels arbres que he mirat

Bella cançó encara no cantada

Dansa distant que mai no ha estat ballada

Temps era temps hi havia un infant

D’ulls ben oberts i ben desperta oïda

Aquest infant, ingenu i neguitós

Viu dins del cos, precari cos d’un home

Octubre dolç encenia colors

Que lentameni escampava a l’atzar

Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers

Sweet October ignited colors

That slowly scattered at random

Birches, laurels, elms and beeches, chestnut trees

They received light yellows, greens, ochres, reds

A small wind made the plume move

A soft sound filled the clear air

Morbid light clouded the morning

How to forget that moment of joy?

I remember well the distant rumble

Short footprint of city life

Clos of the deception of human trafficking

Silent pillow of that time and place

I was enjoying the good weather while walking

Well agreed with all my surroundings

Past, future were not present at all

The moment he fled made my life full

I heard voices almost beside me

The last part of a longer dialogue

-Come with me

I won't do anything to you that you don't want me to do to you

-No

-Because?

- Because I don't know you well enough yet

- It could be a way to get to know me better

come with me

I won't do anything to you that you don't want me to do to you

- I am very young and I have a lot of time

-But I don't have time.

Time already

he has me

Come with me.

Where you want

With me

-My hands find taste

Stroking your hair

-That they already whiten

-Your eyes have looks

Of surprise and desire

They are the looks of a child

- I double your age

-Kiss with force and tenderness at the same time

-Your breasts are small and full

Your skin is grapes

-You look very clean

And I like the smell of your body

You hug me and I hug you

Here leaning on the tree stump

We must look like an odd couple

-Come with me

I won't do anything to you that you don't want me to do to you

-No.

I don't know you well enough, I already told you

It's getting late

I have to go

-Not yet.

Stay

-Bye

-Goodbye, sweetness and youth

Your eyes have the color

Let the morning sun save

Among the highest branches of the trees

- Goodbye, man

- Goodbye, girl

I couldn't, and I don't want to, take my eyes off

All the tree colors I've looked at

Beautiful song not yet sung

Distant dance that has never been danced

Once upon a time there was a child

Eyes wide open and ears alert

This child, naive and lazy

He lives inside the body, the precarious body of a man

Sweet October ignited colors

That slowly scattered at random

Birches, laurels, elms and beeches, chestnut trees