Andreu, Amic - Raimon

Andreu, amic, torsimany de metalls

D’on ha vingut la força i la vida

Que retrobem en la teua escultura

Dels ponts del riu i de les pedres velles

Dels clars matins, de la llum dels baladres

Dels teus dos peus de passejades dòcils

Carrers estrets i espais poc metafísics

Tot l’entrellat d’una ciutat difícil

Indiferent i secularment puta

Del llom del gos la majestat domèstica

L’angle feroç de vertical segura

Essencials virginitats remotes

Andreu, amic, torsimany de metalls

Eròtic cast de fusta ben antiga

Arribes tu on la paraula es trenca

De ferro vell i de mesura insigne

-germans de crit- t’he fet aquest poema

Andreu, amic, torsimany de metalls

Andreu, friend, tinkerer

Where did the strength and life come from?

That we find again in your sculpture

Of the river bridges and the old stones

Of the clear mornings, of the light of the baladras

From your two docile walking feet

Narrow streets and unmetaphysical spaces

All the intricacies of a difficult city

Indifferent and secularly whore

From the loin of the dog the domestic majesty

The fierce vertical angle for sure

Essential remote virginities

Andreu, friend, tinkerer

Erotic chastity of very old wood

You reach where the word breaks

Of old iron and of insigne measure

-crit brothers- I made you this poem

Andreu, friend, tinkerer