L'emigrant - Peret

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,

ja no us veuré més!

Oh!

si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

Oh mariners, el vent que me’n desterra

que em fa sofrir!

Estic malalt, mes ai!

porteu-me en terra,

que hi vull morir!

O dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

Dolça Catalunya,

homeland of my heart

when he walks away from you

of longing dies.

Beautiful valley, cradle of childhood,

white Pyrenees,

banks and rivers, hermitage in the sky suspended,

forever goodbye!

Forest claws, finches and goldfinches,

sang, sang,

I say crying in the woods and shores:

good bye!

Dolça Catalunya,

homeland of my heart

when he walks away from you

of longing dies.

Goodbye, brothers: goodbye, my father,

I won't see you again!

Oh!

if in the grave where my sweet mother lies,

I had the bed!

Oh sailors, the wind banishes me

that makes me suffer!

I'm sick, alas!

bring me to the ground

that I want to die there!

The sweet Catalonia,

homeland of my heart

when he walks away from you

of longing dies.