Barcelona i Jo - Joan Manuel Serrat

A mida que arriben homes

Es va fent gran la ciutat

A mida que els peus li creixen

Se li fa petit el cap

A mida que creix oblida

Inflada de vanitat

Que sota l’asfalt hi ha la terra

Dels avantpassats

A mida que perd la mida

Es va omplint de presoners

De robinsons d’estar per casa

Nàufrags enmig del merder

Que viuen vides petites

En petits móns de formigó

Així estan les coses entre

Barcelona i jo

Mil perfums i mil colors

Mil cares té Barcelona

La que en Cerdà somnià

La que va esguerrar en Porcioles

La que devoren les rates

La que volen els coloms

La que es remulla a la platja

La que s’enfila als turons

La que per Sant Joan es crema

La que compta per dansar

La que se’m gira d’esquena

I la que em dóna la mà

A mida que la camino

Sota els plecs del seu vestit

I li repasso les arrugues

Amb la punteta del dit

Em xiulen les cantonades

Aquella vella cançó

Que només sabem la lluna

Barcelona i jo

L’estimo nua i sencera

Relliscant entre els dos rius

Amb les seves fantasies

I les seves cicatrius

Me l’estimo amb la fal·lera

D’un caloio enamorat

Perquè és viva i perquè es queixa

La meva ciutat

As men arrive

The city is getting bigger

As his feet grow

His head gets small

The size that grows forgets

Inflated vanity

That the ground is under the asphalt

Of the ancestors

As you lose size

It is being filled with prisoners

From robinsons to being at home

Shipwrecked in the middle of the shit

They live small lives

In small concrete worlds

That's the way it is

Barcelona and me

A thousand perfumes and a thousand colors

Barcelona has a thousand faces

The one Cerdà dreamed of

The one that fought in Porcioles

The one that rats devour

The one the pigeons want

The one soaking on the beach

The one that climbs the hills

The one that is burned for Saint John

The one that counts for dancing

The one that turns my back on me

And the one who shakes my hand

As the road

Under the folds of her dress

And I review the wrinkles

With your fingertip

I whistle in the corners

That old song

That we only know the moon

Barcelona and me

I love her naked and whole

Sliding between the two rivers

With his fantasies

And his scars

I love it with the fallacy

In love with a guy

Because she is alive and because she is complaining

My city