Cançó de la Mort Callada (Cançons de la Roda del Temps) - Raimon

Pregunten: «Et lamentes

Quan t'és donat el càntic?

Nosaltres acceptem

Aquesta mort callada

Humilment estimem

La nostra mort.»

Rellotge: rosa, sorra

Rosa, desert.

Després?

Por del perdut que mira

La claror de ponent

Mur de la nit: a penes

La remor d’unes ales

Enllà de l’aire, somni

Ja presoner.

Camino

Seguit de prop per passos

En la neu

I sento com la muda

Mort dels homes s’emporta

El meu do de paraules:

Esdevé pur silenci

El meu dolor

They ask: “Are you sorry?

When was the song given to you?

We accept

This silent death

We humbly love

Our death."

Watch: rose, sand

Rose, desert.

After?

Fear of the lost one who looks

The western light

Wall of the Night: Barely

The flutter of wings

Beyond the air, dream

Already a prisoner

I walk

Followed closely by steps

In the snow

And I feel like the molt

Death of men takes away

My gift of words:

It becomes pure silence

My pain