Les veus del vent ja han callat i el vermell ha amarat

El cel i el sol que ja se’n va, com un cor accelerat

Camí i camp són només solcs, la rella els ha esborrat

I amb ells han mort tots els records, nostàlgia i realitat

I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n’han passat tres

Quatre dies vivint, quatre dies morint

Reclòs del tot i empresonat en un lloc crepuscular

Retorna a mi l’antic neguit dels anys que ja han passat

Les mans del temps obren els dits llençant-se damunt meu

No puc lluitar, no puc guanyar, pressió sempre i arreu

I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n’han passat tres

Quatre dies vivint, quatre dies morint

The voices of the wind have already fallen silent and the red has faded

The sky and the sun that are already leaving, like a racing heart

Road and field are just ruts, the river has erased them

And with them all memories, nostalgia and reality have died

And it's not five, but four, and three have already passed

Four days living, four days dying

Completely secluded and imprisoned in a twilight place

It brings back to me the old sadness of the years that have already passed

The hands of time open their fingers throwing themselves on me

I can't fight, I can't win, pressure always and everywhere

And it's not five, but four, and three have already passed

Four days living, four days dying